La defensa pels fets del Parlament del 15 de juny de 2011 comptarà amb els testimonis de l’economista Arcadi Oliveres i l’antropòleg Manuel Delgado
El Parlament de Catalunya i la Generalitat es personen com a acusació particular a la Audiencia Nacional espanyola per primer cop a la història, al costat del sindicat ultra-dretà Manos Limpias
El proper dilluns 31 de març començarà a la Audiencia Nacional espanyola a San Fernando de Henares (Madrid) el judici contra 20 catalans per la manifestació del 15-M ‘Aturem el Parlament’, que va tenir lloc als voltants del Parc de la Ciutadella el 15 de juny de 2011 en protesta per les retallades socials als pressupostos de la Generalitat que s’aprovaven aquell mateix dia a la cambra catalana.
Fins a 20 persones encausades s’enfronten a penes que van d’un mínim de 3 fins a un màxim de 8 anys de presó i a multes que sumen 150.000 euros. Estan acusades pel Parlament de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l’organització ultradretana Manos Limpias així com pel Ministeri Fiscal d’un delicte contra les institucions de l’Estat, segons l’article 498 del Codi Penal, penat de 3 a 5 anys de presó.
Els jutges encarregats del cas són el President de la Sala de lo Penal, Fernando Grande-Marlaska i els magistrats Manuela Fernández Prado i Ramon Sáez Varcárcel. Es dóna la circumstància que aquest últim, Sáez Varcárcel, va intervenir l’any 2012 al programa La Tuerka i va declarar que “el dret penal no ha de ser utilitzat en cap cas per reprimir la protesta“.
Diversos testimonis recolzaran la legitimitat de la manifestació, com l’economista Arcadi Oliveres, l’antropòleg Manuel Delgado o l’advocat Hibai Arbide
La defensa de les 20 persones imputades comptarà com a personalitat destacada amb el testimoni de l’economista Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, entre d’altres organismes, i impulsor juntament amb Teresa Forcades del Manifest per un Procés Constituent. Arcadi Oliveres va ser una de les veus de llarga trajectòria i ampli reconeixement en l’activisme social i polític que va difondre el moviment dels “indignats” participant en multitud d’actes públics i conferències, en places i acampades, exposant els motius d’aquesta mobilització social. Precisament, la nit del 14 al 15 de juny de 2011 Oliveres va oferir un dels actes més multitudinaris d’aquella mobilització quan va parlar davant d’un auditori d’unes 5.000 persones que estaven concentrades als afores del recinte del Parc de la Ciutadella, dins del qual es troba l’edifici del Parlament de Catalunya.
Tot i l’alt grau de consens i reconeixement social que genera la figura d’Arcadi Oliveres, això no va impedir que l’exconseller d’Interior en aquells moments, Felip Puig (CiU) “amenacés” de querellar-s’hi per haver “calumniat la policia” quan Oliveres va fer al·lusió, en roda de premsa posterior al 15-J, a la presència en altres actes de protesta de policies “infiltrats” entre la multitud amb l’objectiu d’incitar que hi haguessin incidents. El Departament d’Interior mai va dur a terme l’esmentada querella.
L’advocat i activista Hibai Arbide serà un altre testimoni de la defensa de les encausades, donat el coneixement de primera mà que pot aportar de la convocatòria del 15-M ‘Aturem el Parlament’. Arbide va ser una de les persones encarregades de presentar públicament en roda de premsa els motius i el contingut de les accions que es desprenien del lema ‘Aturem el Parlament’. En la compareixença va exposar el caràcter altament simbòlic d’una acció política com aquella, així com el seu marc intrínsecament col·lectiu, tant pel què fa a la presa de decisió com a la mateixa convocatòria.
També l’antropòleg i professor de la UB Manel Delgado aportarà el seu testimoni per a la defensa de les encausades del 15-J. Delgado, que ha publicat nombrosos llibres i té una llarga trajectòria acadèmica, és especialista entre d’altres temes en antropologia urbana i espai públic, destacant els darrers anys la seva publicació de treballs crítics amb el model de ciutat que es vol impulsar per a Barcelona. Té una llarga trajectòria política militant que va des dels finals de la dictadura de Franco fins a l’actualitat.
Parlamentaris i exdiputats testimonis de les acusacions, així com els Mossos d’Esquadra, no es desplacen a Madrid i declaren per videoconferència
Totes les compareixences de diputats i exdiputats del Parlament seran fetes per videoconferència des de diferents seus institucionals a Barcelona, a excepció de tres: l’exdiputat de SI Alfons López Tena, que declararà en persona a la Audiencia Nacional a San Fernando de Henares ja que segons ha expressat ell mateix no està d’acord en fer-ho per videoconferència, i els diputats d’ICV-EUiA Joan Boada (actualment exdiputat) i Salvador Milà, igualment en desacord amb la mesura de declarar per videoconferència ja que no volen “cap tipus de privilegi”. En un comunicat, els dos polítics ecosocialistes han reiterat la seva crítica al fet que el Parlament i la Generalitat hagin recorregut a la Audiencia Nacional per aquest procés.
Un tribunal d’excepció
Es tracta de la primera ocasió en què la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya es personen com a acusacions particulars a la Audiencia Nacional espanyola. A més, CiU i ERC han demanat en diverses ocasions la supressió d’aquest tribunal, com consta per exemple al programa electoral de CiU a amb el punt “Suprimirem la Audiencia Nacional” o sense anar més lluny, en declaracions de la diputada Mercè Pigem el passat 7 de maig CiU va reclamar la supressió de l’AN.
Parlamentaris contraris al procés a la Audiencia Nacional
CiU ha rebut greus crítiques procedents de l’arc parlamentari català amb el procés judicial que han emprès el Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Tal és el cas dels dos diputats d’IC-V Joan Boada i Salvador Milà, que durant la fase d’instrucció van declinar declarar davant del jutge Eloy Velasco argumentant que no havien presentat cap denúncia i ningú els va demanar si volien declarar. També van mostrar el seu desacord amb què els fets que van passar el 15 de juny de 2011 es vulguin tractar “com un delicte polític previst a l’article 498 del Codi Penal del que no consta que en 32 anys s’hagi enjudiciat a ningú”. Igualment es van mostrar contraris a col·laborar amb un procés judicial iniciat per l’organització d’extrema dreta Manos Limpias.
Alfons López Tena, exdiputat per SI que va anar a declarar durant la fase d’instrucció, va dir que en cap moment es va sentir agredit ni intimidat i va culpar dels incidents a l’exconseller d’Interior Felip Puig, a qui va acusar d’haver muntat una ‘ratera’ als diputats en obligar-los a intentar entrar al Parlament a peu i per una única porta on hi havia manifestants, i va criticar l’absència de cap mena de dispositiu policial o protecció que garantís l’entrada dels diputats a la Cambra. Així mateix afirma que el President de la Generalitat, Artur Mas, haurà de declarar el què va veure des de l’helicòpter, perquè “al carrer, no hi va ser”.
Un cop presentats els escrits d’acusació per part de la Generalitat i el Parlament de Catalunya sol·licitant la celebració del judici oral, ICV-EUiA i CUP van demanar la retirada del Parlament d’aquesta causa. Amb textos remesos a la Mesa del Parlament, els dos partits demanaven que es replantegés la decisió i que es convoqués urgentment una Junta de Portaveus, on tots els grups presents a la cambra poguessin posicionar-se. En aquest sentit, la diputada i coordinadora nacional d’IC-V, Dolors Camats, qüestionava que l’escrit d’acusació del Parlament pugui parlar en nom de tota la cambra, quan hi ha grups que no ho secunden. Per la seva banda, el diputat de la CUP Quim Arrufat va argumentar que les acusacions que plasma l’escrit d’acusació vénen donades per una actuació policial totalment criticable. Precisament el diputat Quim Arrufat va tornar a demanar el passat 25 de març al Parlament i a la Generalitat que es retirin de l’acusació particular que, juntament amb Manos Limpias, han presentat a la Audiencia Nacional espanyola, en una compareixença on Arrufat lamentava la denúncia del sindicat d’ultradreta contra l’ANC (Assemblea Nacional Catalana).
Pel què fa a la posició d’ERC, en veu de la seva secretària general, Marta Rovira, són excessives les penes que reclama el Parlament per les 20 encausades, i també es mostren contraris a què la causa la porti la Audiencia Nacional.
A més, els diputats Ernest Maragall, David Companyon i David Fernández, van firmar una petició que reclama al Parlament de Catalunya i a la Generalitat que retirin les acusacions de la Audiencia Nacional.
La incitació als incidents pels presumptes infiltrats no seran jutjats
El desplegament policial ha estat durament criticat, per exemple per part pels testimonis Arcadi Oliveres i Manuel Delgado. L’antropòleg afirmava a una entrada al seu blog: “Realmente parecía que se había buscado a postas lanzar a los diputados a los leones”. L’exdiputat de CiU i actual conseller Santi Vila va declarar a l’atestat que la policia el va fer baixar del cotxe quan volia entrar amb ell al Parlament, i que el van fer entrar caminant, fet que subscriu l’exdiputat Alfons López Tena al seu blog. En quant als origens dels incidents, diversos testimonis a Internet els han ubicat a la policia infiltrada, la qual va ser finalment separada del cos de la manifestació pels propis manifestants en el famós video publicat on es veu a membres de la policia infiltrada a la porta d’un garatge del carrer Wellington. Segons els testimonis del comunicador Sergio Picón corroborades pel diputat Joan Herrera –el qual no està citat a declarar– les primeres agressions van ser provocades per policia infiltrada. Els fets provocats pels presumptes infiltrats no es jutgen (cap dels 20 imputats és acusat per començar les agressions ni per la puntada de peu que va rebre per l’esquena Joan Herrera).
Més dades sobre el judici
A les dependències de San Fernando de Henares es desplaçaran també un total de 38 Mossos d’Esquadra entre agents de la Brigada Mòvil, pèrits i caps (entre ells l’Inspector en Cap del Grup d’Èlit (GEI) Miguel Hueso Villacreces) que seran interrogats per les defenses sobre el desplegament policial que va propiciar l’encontre entre manifestants i parlamentaris.
El judici oral se celebrarà a les perifèriques dependències de la Audiencia Nacional al carrer Límite entre les poblacions de San Fernando de Henares y Torrejón de Ardoz en sessions de matí i tarda a partir de les 10h durant els dies 31 de març, 1, 2, 3, 25 d’abril i 5 de maig.
Accions de solidaritat amb les 20 encausades
El grup de suport a les persones encausades ha recollit més de 3000 signatures entre elles les dels parlamentaris Ernest Maragall (ERC), David Companyon (ICV-EUiA) o David Fernández (CUP), o personalitats com Ada Colau. També s’ha convocat pel proper dissabte 29 de març una manifestació a Barcelona a les 18.30h a la Plaça Catalunya. Diverses ciutats de l’Estat Espanyol s’han sumat a la solidaritat amb les encausades pel 15-J amb convocatòries ciutadanes el mateix dia 29 de març: a les 12h a Madrid davant de la Delegació de la Generalitat, a Bilbao a la Plaça Arriaga i a Jerez a la Plaça Arenal; a les 18h a la Subdelegació del Govern a Burgos i a Granada; el dia 28 a les 18:30 a l’Audiencia Provincial de Sevilla i el dia 31 a les 20h a la Plaza del Liceo de Salamanca.
20 Catalans a la Audiencia Nacional? 
Comentaris recents